Per a una persona que li agrada caminar, les creus de terme són encara una veritable referència. Ens marquen el moment d'arribar o de sortir d'un poble.
Antigament, quan encara no hi havia GPS i tothom anava caminant o a cavall, tenien una importància que avui dia recuperen a alguns llocs, sovint reubicades a les omnipresents rotondes.
En qualsevol cas, són molts cops una veritable obra d'art, humil i modesta, però d'art, al cap i a la fi. Des d'ací, com a caminaires, les volem reivindicar.
Més creus de Llucmanjor, a Mallorca, que ens porta en Juan Reus.
Aquesta és la creu de les dones.
Aquesta creu presenta diversaos trets interessants. Primer, és la commemoració de la mort de dues dones el 1523, que peregrinaven al santuari de Gràcia en pregària per salvar Llucmajor de la pesta.
Després hi ha la forma, que no és la típica creu llatina que veiem sempre.
Aquesta que avui ens envia el Juan és la creu de Jaume III. Fou axeicada l'any 1949 per commemorar la batalla de Llucmajor i és obra de l'arquitecte Gabriel Alomar Esteve i, després de la Creu del Desembarcament de Santa Ponça, és la segona en alçada de l'illa. Situada a la sortida del poble en direcció a s'Aranjassa, per la carretera vella que duu a Palma.