Per a una persona que li agrada caminar, les creus de terme són encara una veritable referència. Ens marquen el moment d'arribar o de sortir d'un poble.
Antigament, quan encara no hi havia GPS i tothom anava caminant o a cavall, tenien una importància que avui dia recuperen a alguns llocs, sovint reubicades a les omnipresents rotondes.
En qualsevol cas, són molts cops una veritable obra d'art, humil i modesta, però d'art, al cap i a la fi. Des d'ací, com a caminaires, les volem reivindicar.
Antigament, quan encara no hi havia GPS i tothom anava caminant o a cavall, tenien una importància que avui dia recuperen a alguns llocs, sovint reubicades a les omnipresents rotondes.
En qualsevol cas, són molts cops una veritable obra d'art, humil i modesta, però d'art, al cap i a la fi. Des d'ací, com a caminaires, les volem reivindicar.
dimarts, 31 d’agost del 2010
dilluns, 30 d’agost del 2010
Esterri d'Àneu.
Aquesta creu és a dis d'avui dins un jardí tancat, suposo que un dia era al camí de la Guingueta, ja ho esbrinaré.
Etiquetes de comentaris:
Pirineus
diumenge, 29 d’agost del 2010
Port de la Bonaigua.
Una creu destacadíssima per molts motius, és al cvim del Port de la Bonaigua, entre el Pallars i la Val d'Aran.
Etiquetes de comentaris:
Pirineus
dimecres, 25 d’agost del 2010
diumenge, 22 d’agost del 2010
dissabte, 21 d’agost del 2010
Creu de formatge, a Alforja.
Una de les creus més conegudes pels excursionistes i BTTros del Baix Camp, l camí d'Alforja al santuari de Puigcerver. Refeta el 1991.
Gràcies a l'aportació de l'amic blocaire Jerkout puc dir que la creu es diu "de formatge" perquè a partir d'ella s'hi havia d'anar en formació, és a dri, és la creu de fer formació o formatge.
Gràcies a l'aportació de l'amic blocaire Jerkout puc dir que la creu es diu "de formatge" perquè a partir d'ella s'hi havia d'anar en formació, és a dri, és la creu de fer formació o formatge.
Etiquetes de comentaris:
Camp de Tarragona.
dijous, 19 d’agost del 2010
Les Borges pel Joan Josep Estivill.
Etiquetes de comentaris:
Camp de Tarragona.
Creus desaparegudes, de Joan J Estivill.
El Joan Josep Estivill és ara col·laborador dels dos blocs, campanars i creus de terme. I la seva col·laboració, que agraeixo molt, és força valuosa. En aquestes dues creus il·lustra el perill de desaparició que pateixen.
Una és a la carretera d'Orta a La Farinera, i l'altra al camí vell de Batea a Bot.
Ell creu que es van desfer per aprofitar el metall després de la guerra. Potser sí, però segur que n'hi ha d'altres que van desapaeixent per simple deixadesa i manca de manteniment, o fins i tot per vandalisme.
Etiquetes de comentaris:
Terra alta.
divendres, 13 d’agost del 2010
dijous, 12 d’agost del 2010
Sant Eloi, a Tàrrega.
El parc de Sant Eloi, a Tàrrega, és un parc molt curiós, un autèntic parc temàtic del treball de la pedra a Catalunya. Hi ha piques impressionants treballades en un sol bloc de pedra, pous, marges, arcs, finestres...i dues creus de terme desplaçades del seu lloc, al seu peu hi diu el camí del qual han estat manllevades.
Si es vol, és una mica desnaturalitzar la funció veritable de la creu de terme, però si això ha de servir per a evitar la seva destrucció, benvinguda sigui aquesta extraccció.
Etiquetes de comentaris:
L'Urgell
dimecres, 11 d’agost del 2010
Vallbona de les Monges.
Al poble de Vallbona de les Monges hi trobarem aquesta bonica creu, sembla ser que del segle XXI...em refereixo a la metàl·lica, és clar, la de pedra és molt més antiga.
I no podrien haver posat l'indicador modern una mica més separat de la creu?
Etiquetes de comentaris:
L'Urgell
dimarts, 10 d’agost del 2010
Esterri d'Àneu.
Esterri d'Àneu és al Pallars sobirà el que Reus és al Camp, vol dir que és la població més important després de la capital.
A aquest poble pirinenc hi vaig viure dos anys, i quan hi he anat tornant, m'adono que creix espectacularment, sens dubte l'esquí i la bombolla urbanística hi ha fet molt de mal...o bé, segons qui ho digui.
De tota manera, Esterri segueix sent aquell poble dels Pirineus on pots esmorzar veient com et sobrevola un Trencalòs i una Merla d'aigua entra i surt del riu fent la seva particular versió de la pesca subaquàtica...i sense mullar-se!
Però anem a l'important aquí: Aquesta creu és la de la sortida del poble cap a la Vall de Montgarri, és a dir, Isil, Alòs d'Isil, Montgarri, etc.
Etiquetes de comentaris:
Pirineus
dimecres, 4 d’agost del 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)