Belltall.

A Belltal trobem una creu de terme que hi ha justament a la sortida en direcció a Montblanc, fins i tot és restaurada i hi datada. Segons el cartell, és del segle XIV.

Sant Eloi, a Tàrrega.

El parc de Sant Eloi, a Tàrrega, és un parc molt curiós, un autèntic parc temàtic del treball de la pedra a Catalunya. Hi ha piques impressionants treballades en un sol bloc de pedra, pous, marges, arcs, finestres...i dues creus de terme desplaçades del seu lloc, al seu peu hi diu el camí del qual han estat manllevades.

Si es vol, és una mica desnaturalitzar la funció veritable de la creu de terme, però si això ha de servir per a evitar la seva destrucció, benvinguda sigui aquesta extraccció.

Albarca.

Creu del camí d'Albarca a Prades o Cornudella.

La Selva del camp.

Creu a la sortida de La selva en direcció a Maspujols o Vilaplana.

Vallbona de les Monges.

Al poble de Vallbona de les Monges hi trobarem aquesta bonica creu, sembla ser que del segle XXI...em refereixo a la metàl·lica, és clar, la de pedra és molt més antiga.

I no podrien haver posat l'indicador modern una mica més separat de la creu?

Esterri d'Àneu.

Esterri d'Àneu és al Pallars sobirà el que Reus és al Camp, vol dir que és la població més important després de la capital.

A aquest poble pirinenc hi vaig viure dos anys, i quan hi he anat tornant, m'adono que creix espectacularment, sens dubte l'esquí i la bombolla urbanística hi ha fet molt de mal...o bé, segons qui ho digui.

De tota manera, Esterri segueix sent aquell poble dels Pirineus on pots esmorzar veient com et sobrevola un Trencalòs i una Merla d'aigua entra i surt del riu fent la seva particular versió de la pesca subaquàtica...i sense mullar-se!

Però anem a l'important aquí: Aquesta creu és la de la sortida del poble cap a la Vall de Montgarri, és a dir, Isil, Alòs d'Isil, Montgarri, etc.

Arbolí.

La creu d'Arbolí a la carretera d'Alforja, un mirador privilegiat del Priorat i el Montsant.