Per a una persona que li agrada caminar, les creus de terme són encara una veritable referència. Ens marquen el moment d'arribar o de sortir d'un poble.
Antigament, quan encara no hi havia GPS i tothom anava caminant o a cavall, tenien una importància que avui dia recuperen a alguns llocs, sovint reubicades a les omnipresents rotondes.
En qualsevol cas, són molts cops una veritable obra d'art, humil i modesta, però d'art, al cap i a la fi. Des d'ací, com a caminaires, les volem reivindicar.

dilluns, 25 de juny del 2012

Una no-creu, pel Juan Reus.


El Juan ens envia aquest cop una foto d'una no-creu, és a dir, un lloc on n'hi havia una, però ara mateix no hi és.
Es pregunta si algun dia tornarà al seu lloc, perquè han passat ja cinc anys.
A mi se m'acuden dues coses:
La primera és que, pel que sembla a la foto del retall de premsa, el motiu de la restauració és que algun brètol es va entretindre a pintar-la.
I la segona és que al text hi diu que estarà llesta a l'octubre, però no diu de quin any, no?
Això ho he vist fer a algun altre lloc.
Molt interessant, Joan, gràcies.
Publicat per
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)