Aquesta col·laboració de l'amic Té la mà Maria és especialment valuosa per molts motius: És la primera a aquest bloc, és la primera al País Valencià, és dos en una -campanar i creu- i, a més, la foto és molt maca, que coi!
Ja n'hi havia una, d'aportació d'en Té, però la foto no era seva.
Moltes gràcies, Té, un bon regal de Nadal.
Ah! Per cert, és Nostra senyora del Lledó, a Castelló de la Plana.
Per a una persona que li agrada caminar, les creus de terme són encara una veritable referència. Ens marquen el moment d'arribar o de sortir d'un poble.
Antigament, quan encara no hi havia GPS i tothom anava caminant o a cavall, tenien una importància que avui dia recuperen a alguns llocs, sovint reubicades a les omnipresents rotondes.
En qualsevol cas, són molts cops una veritable obra d'art, humil i modesta, però d'art, al cap i a la fi. Des d'ací, com a caminaires, les volem reivindicar.
Antigament, quan encara no hi havia GPS i tothom anava caminant o a cavall, tenien una importància que avui dia recuperen a alguns llocs, sovint reubicades a les omnipresents rotondes.
En qualsevol cas, són molts cops una veritable obra d'art, humil i modesta, però d'art, al cap i a la fi. Des d'ací, com a caminaires, les volem reivindicar.
dissabte, 18 de desembre del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
es mes difícil trobar creus de terme que campanars !! bones festes
ResponElimina