Per a una persona que li agrada caminar, les creus de terme són encara una veritable referència. Ens marquen el moment d'arribar o de sortir d'un poble.
Antigament, quan encara no hi havia GPS i tothom anava caminant o a cavall, tenien una importància que avui dia recuperen a alguns llocs, sovint reubicades a les omnipresents rotondes.
En qualsevol cas, són molts cops una veritable obra d'art, humil i modesta, però d'art, al cap i a la fi. Des d'ací, com a caminaires, les volem reivindicar.
Antigament, quan encara no hi havia GPS i tothom anava caminant o a cavall, tenien una importància que avui dia recuperen a alguns llocs, sovint reubicades a les omnipresents rotondes.
En qualsevol cas, són molts cops una veritable obra d'art, humil i modesta, però d'art, al cap i a la fi. Des d'ací, com a caminaires, les volem reivindicar.
divendres, 4 d’abril del 2025
Canillo, per Sebastià Grinyó.
Creu de terme de 7 braços del camí de Canillo a Prats, a Andorra. Ens la porta en Sebastià, i diu que té una llegenda, la cercarem...Moltes gràcies!
Hem cercat la llegenda al web d'Andorra, vet-la ací:
És una creu de terme molt antiga i objecte d’una llegenda tràgica... Segons explica la llegenda, a la vila de Prats hi vivia un noi una mica poruc que tremolava només de pensar que el diable podia anar a trobar-lo algun dia. Els joves del poble van tenir la mala idea d’enviar-lo a Canillo a buscar vi a canvi de convidar-lo a berenar. Com que s’hi resistia i per tal que no tingués por, li van donar una escopeta i el van enviar cap a Canillo.
Quan va arribar a Canillo ja començava a fer-se fosc. Va anar a recollir el vi i, com que hi havia molta gent, deixà l’escopeta i la bóta i se’n va anar a fer un tomb pel poble. Quan l’hostaler hagué despatxat tots els clients, omplí la bóta de vi del noi i encuriosit feu una ullada a l’arma en veure que estava mal carregada. Creient que era a causa d’un oblit, va carregar-la bé, no fos cas, va pensar, que l’amo de l’escopeta hagués de defensar-se d’un animal i l’arma no li respongués.
El noi va recollir la bóta i l’escopeta i va agafar el camí de tornada a Prats. Mentrestant, els seus amics li tenien preparada una sorpresa... De cop i volta, va aparèixer una forma blanca que gesticulava en mig del camí. El xicot no s’ho va pensar dues vegades: va disparar i es va apressar a córrer cap a casa cridant que havia mort el diable. La resta de nois se’n van burlar i van emplaçar-lo a tornar al lloc a veure el diable mort. Quan van arribar, es van trobar que el seu amic havia desaparegut i que el diable se l’havia endut. Havien estat castigats per la seva maldat.
En el lloc on succeí aquesta història es va decidir posar-hi una creu a fi que els vianants no oblidessin les conseqüències d’un acte tan lleig. La creu tenia set braços, com set eren els joves que van voler burlar-se del seu amic. Un d’ells va desaparèixer, i, estranya coincidència, la creu també va perdre un del seus braços.
Etiquetes de comentaris:
Andorra
dimarts, 18 de març del 2025
Tarrés, per Sebastià Grinyó.
Etiquetes de comentaris:
Les Garrigues
dijous, 6 de març del 2025
dimecres, 26 de febrer del 2025
Andorra, per Sebastià Grinyó.
Una creu una mica difícil de veure perquè està enganxada a un edifici. En Sebastià ens en porta la foto des d'Andorra, és a la plaça de Santa Anna, d'Escaldes. Moltes gràcies!
Etiquetes de comentaris:
Andorra
dissabte, 22 de febrer del 2025
dimarts, 18 de febrer del 2025
diumenge, 16 de febrer del 2025
Occitània, per Sebastià Grinyó.
En Sebastià fa una aportacio fantàstica aquest cop, des d'Occitània, ens porta fotos i una postal antiga de la creu de Cassagnabere - Tournás al departament de l'Alta Garona, a Occitània, estat Francès. Moltes gràcies!
Etiquetes de comentaris:
Occitània
Subscriure's a:
Missatges (Atom)