Mallorca, per Juan Reus.

 Orient a la Serra Nord de Mallorca.

Campanet, també a la Serra Nord de Mallorca.

Moltes gràcies per aquesta aportació, les primeres creus de Les Illes, Juan Reus Coll.

Cambrils.

Hi falta el més important, la creu, però encara hi ha clara indicació del camí de Cambrils, suposo que a Tarragona.

El Milà.

Les creus de terme solen marcar inici de camins, camins més o menys llargs. Aquesta del Milà, a l'Alt Camp, deu marcar l'inici del camí més llarg, el del Cel, ja que és dins del cementiri.



Bordeus, per Té la mà Maria.

 Bordeus.

 Saint Emilion.

No solament campanars, Té ens ha portat també creus, de Bordeus. I són realment molt maques.

Moltes gràcies, Té.

Pedra Alta.

En realitat, com les festes o altres tradicions, les creus de terme són l'evolució -immersió catòlica- de les fites de camí, de terme o comarca, que són molt més antigues i sense significat religiós.

Així, en aquest sentit, els menhirs poden ser les creus de terme més antigues, les veritables fites primitives.

Malauradament, la majoria s'han perdut, només en queda alguna de molt relictual. Aquest menhir, la Pedra Alta, significativament vora el mas de Pedrafita, és a un encreuament de camins, de termes i fins i tot de comarques. Entre el Camp i el Penedès.

Reus, santuari de Misericòrdia.

Sembla mentida, encara no havia penjat fotos de la creu que tinc més a prop de casa, la que hi ha al camí de Cambrils sortint de Reus. Avui costa una mica de veure ja que és dins dels jardins del Santuari de Misericòrdia.

Vet-la ací.



L'Esquirol.

A la vora de l'església de l'Esquirol.

Una mica de desproporció entre la creu i el suport, no?

La Guàrdia dels Prats.

 Molt a prop de l'església, un racó tranquil.

Creu de l'Estavell.

Aquesta és la creu de l'Estavell, a 860 m sobre el nivell del mar, molt a prop de la Miranda de Llaberia.

És situada just a la partió dels termes de Llaberia, al Priorat  i Colldejou, al Baix Camp. Així doncs, és una veritable creu de terme.

Els Motllats.

Sí, no és una creu de terme, ni tan sols és una creu. Però si s'ha d'inventar la figura de la creu de terme laica, aquesta pot ser la primera.

Qui tingui un tot terreny o qualsevol altre vehicle -o cames- capaços de pujar fins al capdamunt dels Motllats, a més de mil metres al Camp de Tarragona, per la pista forestal, se la trobarà a la vora d'una piconadora abandonada.

Tota una fita.

Saintes Maries de la Mer.

Al nucli de Sanites Maries hi ha aquesta creu, no sembla pas una creu de terme en el sentit estricte, però no hi ha dubte que és una creu, i espectacular, a més a més.

Béziers.

No sé ben bé si és una creu de treme, era dins el nucli urbà de Béziers.

La Camargue.

Una volta per la Camargue, aquestes dues creus són a Saintes Maries de la Mer, la de dalt la reprodueixen a molts dels prospectes de divulgació turística de la zona.

Castelló d'Empúries, per Luigi.

Creu de Castelló d'Empuries, a l'Alt Empordà. Un altre regal del Lluís Copete.

Moltes gràcies, Luigi.

Aquesta creu em recorda que el primer cop que hi vaig ser, a Castelló, i la vaig veure. Una persona em va explicar que l'Ajuntament s'hi va gastar un cop uns diners a fer-hi al voltant una paret que la protegís de les tramuntanades, ja que té un gran valor artístic, com es pot veure. I tenien por que el vent la fes caure.

Doncs vet ací que la primera tramuntanada que va haver-hi després de protegir-la, va fer caure la paret de protecció i, de retruc, la creu, que mai a la vida des que s'havia bastit havia patit cap problema amb el vent.

Ara, potser em van enredar...o no.

Navarra, per Luigi.

Luigi ens regala aquesta creu d'Otsagui o Otxagavia, a Navarra, al camí d'Irati.

Curiosament, nosaltres també hi hem estat fa anys, a aquest poble, però no vam fotografiar les creus de terme, així, cal agrair més especialment al Lluís que ens hagi solucionat el problema.

Moltes gràcies!

Graus, per Luigi.

L'amic Lluís Copete (Luigi) ens envia un munt de fotos de campanars i creus, totes fotos molt maques i que anirem penjant de mica en mica.

La primera és aquesta del santuari de Virgen de la Peña, a Graus, Huesca.

Tivissa.

A Tivissa, a la Ribera d'Ebre, hi ha aquesta...creu?
En fi, si no ho és, ho sembla, com ja ens hem trobat abans.

Nucli antic de Barcelona.

Antic hospital de la Santa Creu -deu ser aquesta, no?- just al davant de l'entrada de l'escola Massana.

No és una creu de terme, però és preciosa, i el racó increïble enmig de la gran ciutat.

Sant Cugat del Vallès, per l'Adam Picon.

Avui, de la mateixa forma que amb els campanars, l'Adam envia unes fotografies de la Creu de terme del camí dels Monjos, a Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). Aquesta creu és dels segles XIII - XV, d'estil gòtic. La seva ubicació original era al Camí dels Monjos, prop de Can Mates. Va ser derruïda l'any 1936, com a consecuència de l'exaltació d'ànims del moment. Tot i així, per sort de la creu, les seves restes van ser recollides per un santcugatenc, podent-se realitzar la seva restauració l'any 1940. La seva ubicació actual és davant del monestir.
Es tracta d'una creu de perfil flordelisat que mostra a l'envers el Crist crucificat i al revers la Mare de Déu amb el Nen.
Adjunta també una fotografia del Fons Salvany de l'any 1915 a la seva localització original.

Font: www.poblesdecatalunya.cat

Moltes gràcies!

Poblet, per Cèlia Domingo.

Com l'anterior, aquesta creu també hi era al bloc amb foto de l'Antoni Hernàndez, però afegeixo aquesta amb més detall, feta per la Cèlia.

Poblet.

Ja hi havia en aquest bloc una foto d'aquesta creu, que és a les portes del Monestir de Poblet, al terme de Vimbodí, a la Conca de Barberà. Ens l'havia regalat l'Antoni Hernèndez Travé, habitual coautor dels meus blocs.

Però he cregut que, veritablement, aquesta creu és magnífica, una veritable obra d'art, i que mereix esser observada amb detall i per totes les seves cares.

Així és que com cada dia no podem anar a Poblet, si més no tothom, hi hem fet un parell de fotos més per a poder-ne gaudir.

Mont-roig.

A Mont-roig, al camí de l'ermita de la Roca, hi ha aquesta creu. No sé ben bé si és de terme, però si no ho és, ho sembla molt.

El Prat.

Creu molt senzilla, restaurada de fa poc, a la sortida de Pratdip en direcció a Llaberia, al Baix Camp.

Vió, per l'Adam Picon.

L'Adam segueix enviant fotos de la interesantíssima comarca del Sobrarbe, a Aragó, aquesta creu és de Vió, prop de la de Buerba de la darrera vegada.

Molt bona col·lecció, Adam, gràcies de debò.

Buerba, per l'Adam Picon.

Aquesta creu és a Buerba, al Sobrarbe, Aragó, just a la vora del Parc Nacional d'Ordesa. I ens la porta l'Adam Picon.

Per cert, aquest nom de poble em sona...de què?

Diu que es pot veure que està restaurada totalment i només conserva com a element arquitectònic original el basament de la creu. No he pogut trobar referències als seus orígens.

Gràcies, Adam, una col·laboració més de gran valor.

Jánovas, per l'Adam Picon.

A més a més del campanar, l'Adam també porta foto de la creu de terme de Jánovas, no repetim la informació perquè ja és al bloc de campanars.

Moltes gràcies altre cop, molt interessant la informació i molt maques les fotos.

Reus, camí de Valls.

Al centre de Reus, davant de l'església de La Sang, que és el començament del camí de Valls, hi ha aquesta font. Sembla força obvi que és una creu de terme tranformada en font, no?

En qualsevol cas, ja teníem una creu-campanar a Valls, ara tenim una creu-font a Reus.

Mirant cel i terra a Peramea.

Del bloc Mirant cel i terra, sempre molt interessant, hem baixat aquesta foto de la creu de terme que és al límit entre Pujol i Peramea, a la ruta del Pla de Corts.
Els amics del bloc ens l'han cedida amablement, i nosaltres aprofitem per a recomanar molt la visita al lloc físic i al bloc.
Moltes gràcies, companys.

Valls

Creu de Valls al camí de La Serra o de Vallmoll, la primera creu que va obrir aquest bloc, en una foto dels anys setanta. Aquesta és una foto actual, es conserva exactament igual.

El Pont de Goi.

A Picamoixons, vora el Francolí, hi ha una creu que commemora la batalla del Pont de Goi.

Alcover.

A Alcover, al camí de Vilallonga, mlt a prop del pont vell, les restes d'una creu que ja no hi és.

Guimerà, per Té la mà Maria.

Per l'Urgell amb Té la mà Maria.

Dos regals més de l'amic Té, a dalt, Anglesola, a l'Urgell, i a baix, Barbens, al Pla d'Urgell.

Dues creus ben conservades, moltes gràcies, Té.

Vallfogona de Riucorb, per Té la mà Maria.

Dus creus precioses i, com quasi totes les de la Conca de Barberà, molt ben conservades. A més, molt ben fotografiades per l'amic Té, moltes gràcies, com sempre.