Cambrils.

Aquesta creu, al camí de Cambrils cap a Tarragona, ja havia sortit en aquest bloc quan només en quedava el fust, sense creu. Posteriorment, ja sols hi havia les pedres de sota, durant molt de temps. Finalment, ha estat reposada i ara llu complerta: peu, fust i creu. Ara ja no ens perdrem quan vulguem anar a la capital.

Cambrils.

No totes les creus són a pobles de muntanya, Cambrils, poble mariner, també en té.

Alforja.

És dins d'un cambril, però té tot l'aspecte d'haver esta abans al capdamunt d'un fust en una cruïlla de camins. Una autèntica creu de terme reciclada?

Prades, per Jobo.

Una aportació més de l'amic Per Bové, aquest cop la creu de Prades, al cim del Camp de Tarragona. Moltes gràcies.

Creixell.

No són ben bé creus de terme, més aviat de cementiri, però vaja, les inclourem també.

Altafulla.

No són ben bé de terme, però són creus, sens dubte.

Capafonts.

No és en bé de terme, però és una creu que ens envia l'amic Jobo. Moltes gràcies.

Tarragona.

A primera línia del mar, davant del portal de Sant Antoni i de la seu de la diputació. Una creu ben maca.

Reus.

És al cementiri, crec que allí ningú es perd, no deu ser de terme, doncs.

Altafulla.

Amb el campanar de fons.

Salomó.

Creu que ens indica el camí cap a la independència.

Alforja.

La creu del Formatge, a Alforja, res a veure amb derivats de la llet.

Vila-seca.

A la torre d'en Dolça.

Altafulla.

De com NO s'ha de fer per a respectar i valorar el patrimoni cultural. Et felicito, fill!

Vinyols.

Molt a la vora de Cambrils, Vinyols i els Arcs.

La Selva del Camp.

Ermita de Paret Delgada.

Arbolí.

Tot a punt a les muntanyes de Prades per als jocs olímpics d'hivern el 2030...o no?

La Riera de Gaià.

Aquesta creu ens marca el camí que fèiem de petits quan amb els pares anàvem a la platja; de Valls a Torredembarra. La Riera de Gaià.

Puigcerver.

Òbviament no és una creu de terme, és una creu cimera, al cim del Puigcerver, a Alforja, Baix Camp.

Mare de Déu de la Roca.

A Mont-roig del Camp.