Per a una persona que li agrada caminar, les creus de terme són encara una veritable referència. Ens marquen el moment d'arribar o de sortir d'un poble.
Antigament, quan encara no hi havia GPS i tothom anava caminant o a cavall, tenien una importància que avui dia recuperen a alguns llocs, sovint reubicades a les omnipresents rotondes.
En qualsevol cas, són molts cops una veritable obra d'art, humil i modesta, però d'art, al cap i a la fi. Des d'ací, com a caminaires, les volem reivindicar.


dissabte, 30 de juliol de 2011

Castelló d'Empúries, per Luigi.




Creu de Castelló d'Empuries, a l'Alt Empordà. Un altre regal del Lluís Copete.

Moltes gràcies, Luigi.

Aquesta creu em recorda que el primer cop que hi vaig ser, a Castelló, i la vaig veure. Una persona em va explicar que l'Ajuntament s'hi va gastar un cop uns diners a fer-hi al voltant una paret que la protegís de les tramuntanades, ja que té un gran valor artístic, com es pot veure. I tenien por que el vent la fes caure.

Doncs vet ací que la primera tramuntanada que va haver-hi després de protegir-la, va fer caure la paret de protecció i, de retruc, la creu, que mai a la vida des que s'havia bastit havia patit cap problema amb el vent.

Ara, potser em van enredar...o no.