Per a una persona que li agrada caminar, les creus de terme són encara una veritable referència. Ens marquen el moment d'arribar o de sortir d'un poble.
Antigament, quan encara no hi havia GPS i tothom anava caminant o a cavall, tenien una importància que avui dia recuperen a alguns llocs, sovint reubicades a les omnipresents rotondes.
En qualsevol cas, són molts cops una veritable obra d'art, humil i modesta, però d'art, al cap i a la fi. Des d'ací, com a caminaires, les volem reivindicar.


dissabte, 21 d’agost del 2010

Creu de formatge, a Alforja.


Una de les creus més conegudes pels excursionistes i BTTros del Baix Camp, l camí d'Alforja al santuari de Puigcerver. Refeta el 1991.
Gràcies a l'aportació de l'amic blocaire Jerkout puc dir que la creu es diu "de formatge" perquè a partir d'ella s'hi havia d'anar en formació, és a dri, és la creu de fer formació o formatge.

3 comentaris:

  1. Fins aquí els romeus que pujaven d'Alforja ho feien al seu aire, però d'aquí en amunt hi pujaven en "formació" i d'aquí lo nom de la Creu.

    ResponElimina
  2. Ostres, gràcies pel comentari, ignorava totalment l'origen del nom.

    ResponElimina
  3. Permetin-me que faci una aportacio com Alforgenc.

    Sempre he sentit a explicar que se l'anomena Creu de Formatge per que des del final de la guerra fins al final de la dictadura la creu en si no hi era, nomes hi havia el peu, (d'aqui lo de formatge).

    Que des de la creu fins al santuari s'hagues d'anar en formacio, te una senzilla explicacio. Fins a mitjans dels 80 el cami que seguia des de la Creu fins al santuari no era un cami, si no un senderonet que obligava a caminar en fila.

    Tinguin salut.

    ResponElimina