Per a una persona que li agrada caminar, les creus de terme són encara una veritable referència. Ens marquen el moment d'arribar o de sortir d'un poble.
Antigament, quan encara no hi havia GPS i tothom anava caminant o a cavall, tenien una importància que avui dia recuperen a alguns llocs, sovint reubicades a les omnipresents rotondes.
En qualsevol cas, són molts cops una veritable obra d'art, humil i modesta, però d'art, al cap i a la fi. Des d'ací, com a caminaires, les volem reivindicar.


dimarts, 22 de maig del 2012

La Fatarella, per Rondador.



Avui penjo dues creus de la fatarella, dues creus i informació que ens ha enviat Rondador.
Moltes gràcies, bona feina, com cada camí.
Vet ací:

 Avui li toca el torn a La Fatarella, un altre poble de la Terra Alta tant o més interessant que Vilalba dels Arcs. Una creu de terme autèntica i verdadera, i un monolit que seria una creu de terme fantàstica, per on està situat...si fos una creu.
La creu bona. És a la part més baixa del pendent que fa el carrer Misericòrdia. Un indret que crec jo era l'extrem sud del poble en temps medievals, vista que allí exactament els carrers agafen de manera evident l'aparença de nucli antic.
La creu, tal com es pot veure, no té la configuració habitual de les creus medievals, així que cal pensar que és més moderna. Sota hi té un cinturó amb l'escut de la vila per una banda, i un motiu vegetal d'olivers per les altres tres.
I ara la "no-creu". El lloc és ideal, en una cruïlla venint de Móra en forma d'Y grega, on un ramal porta a La Fatarella i l'altre a Vilalba dels Arcs. L'indret demana a crits una creu...i li posen això. Lamentablement, és un monolit en memòria dels morts en certa guerra i de cert bàndol (el mateix de sempre) que no cal ni esmentar. El grafiti que "l'adorna" ja fa una idea del que pensen la gent de la zona...alguns si més no. Hi ha una creu grabada, podria colar...si fem un esforç (enorme) intelectual, i si no som gens, però gens exigents en els criteris.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada