Per a una persona que li agrada caminar, les creus de terme són encara una veritable referència. Ens marquen el moment d'arribar o de sortir d'un poble.
Antigament, quan encara no hi havia GPS i tothom anava caminant o a cavall, tenien una importància que avui dia recuperen a alguns llocs, sovint reubicades a les omnipresents rotondes.
En qualsevol cas, són molts cops una veritable obra d'art, humil i modesta, però d'art, al cap i a la fi. Des d'ací, com a caminaires, les volem reivindicar.


dimarts, 10 d’agost de 2010

Esterri d'Àneu.


Esterri d'Àneu és al Pallars sobirà el que Reus és al Camp, vol dir que és la població més important després de la capital.
A aquest poble pirinenc hi vaig viure dos anys, i quan hi he anat tornant, m'adono que creix espectacularment, sens dubte l'esquí i la bombolla urbanística hi ha fet molt de mal...o bé, segons qui ho digui.
De tota manera, Esterri segueix sent aquell poble dels Pirineus on pots esmorzar veient com et sobrevola un Trencalòs i una Merla d'aigua entra i surt del riu fent la seva particular versió de la pesca subaquàtica...i sense mullar-se!
Però anem a l'important aquí: Aquesta creu és la de la sortida del pob le cap a la Vall de Montgarri, és a dir, Isil, Alòs d'Isil, Montgarri, etc.
Per cert, Jerkout, per a col·laborar només cal que m'enviïs la foto que vols posar per correu-e, jo la penjaré.